LA RAMADERIA: Tècniques de producció
En l’antiguitat, els homes havien de seguir les bandades d’animals salvatges per caçar-los i alimentar-se’n. Quan van aprendre a domesticar els animals i a alimentar-los per obtenir-ne carn i altres recursos, va aparèixer la ramaderia. La ramaderia és el conjunt de tècniques d’explotació de bestiar per obtenir les primeres matèries animals bàsiques per a l’alimentació humana i per a la indústria.
Tècniques de producció
Les granges de cria disposen de femelles reproductores i mascles sementals, per reproduir i fer la cria inicial d’animals.
S’ha de tenir molta cura de les condicions ambientals de temperatura, estat sanitari, llet materna i aliments especials, atès que és el període de creixement més sensible i amb més mortalitat.
Les granges productores d’ous, carn, llet o llana, reben els animals joves, ja independents, i els alimenten segons diferents tècniques:
• En l’explotació extensiva, el bestiar pastura lliurement pels prats i s’alimenta d’herba i farratge fresc (alfals, blat de moro). Només s’estabula a la nit o quan fa molt fred, i llavors s’alimenta de farratge ensitjat. Aquesta tècnica s’utilitza en el bestiar boví i oví de races autòctones adaptades a la climatologia del país, per produir llet, carn o llana.
• En l’explotació intensiva, el bestiar està sempre estabulat i s’alimenta amb pinsos o aliment concentrat, alternats amb farratges. La producció és alta i ràpida, però el cost de manteniment també és alt.
• En l’explotació mixta, el bestiar pastura lliurement a l’estiu, quan els prats i la meteorologia són millors. La resta de l’any s’estabula en granges on té espai per alimentar-se i fer exercici. Les granges de cicle tancat reuneixen tot el cicle productiu en una sola instal·lació, cosa que permet fer un seguiment més complet del bestiar, i és més fàcil seleccionar els millors animals joves per substituir els reproductors envellits.
Tècniques de producció
Les granges de cria disposen de femelles reproductores i mascles sementals, per reproduir i fer la cria inicial d’animals.
S’ha de tenir molta cura de les condicions ambientals de temperatura, estat sanitari, llet materna i aliments especials, atès que és el període de creixement més sensible i amb més mortalitat.
Les granges productores d’ous, carn, llet o llana, reben els animals joves, ja independents, i els alimenten segons diferents tècniques:
• En l’explotació extensiva, el bestiar pastura lliurement pels prats i s’alimenta d’herba i farratge fresc (alfals, blat de moro). Només s’estabula a la nit o quan fa molt fred, i llavors s’alimenta de farratge ensitjat. Aquesta tècnica s’utilitza en el bestiar boví i oví de races autòctones adaptades a la climatologia del país, per produir llet, carn o llana.
• En l’explotació intensiva, el bestiar està sempre estabulat i s’alimenta amb pinsos o aliment concentrat, alternats amb farratges. La producció és alta i ràpida, però el cost de manteniment també és alt.
• En l’explotació mixta, el bestiar pastura lliurement a l’estiu, quan els prats i la meteorologia són millors. La resta de l’any s’estabula en granges on té espai per alimentar-se i fer exercici. Les granges de cicle tancat reuneixen tot el cicle productiu en una sola instal·lació, cosa que permet fer un seguiment més complet del bestiar, i és més fàcil seleccionar els millors animals joves per substituir els reproductors envellits.
